Al món nou tothom hi perd, malgrat que tots pensin que estan salvats. El paisatge del poemari, entre post-apocalíptic i fantàstic, força els personatges a plantejar-se les grans preguntes i a prendre les grans decisions. O tot o res. La vida s'esvaeix i amb ella tot el que ens fa ser: l'amor, el record, l'esperança... Un món nou és un poemari del gènere de la ciència ficció en tres actes, que discorren com a fil narratiu. La història queda oberta a la interpretació més enllà de condicionar els personatges. Com s'ha arribat a aquest escenari? Per què les naus estan suspeses al cel? Com així l'èxode pot esdevenir tant salvador com a condemnatori? El poemari ens ofereix un discurs entre el text i l'abstracció gràfica que va construint en la ment del lector la visió d'aquest nou món i el porten a fer-se les grans preguntes, potser ja massa tard, amb més força que mai, i es quan es busca en els records més petits l'enormitat de l'existència.
