QUARANTA COBLES A LA SAVIESA

Hi ha versos amables i versos furients; hi ha versos reflexius i n'hi ha de vagarosos; n'hi ha d'hermètics i n'hi ha d'il·luminadors... Hi ha versos de tot, efectivament. Els d'aquest poemari són sobretot respec­tuosos, molt respectuosos, i plantegen coses pregones vestides d'aparença senzilla. Com passa a vegades amb la bellesa que, allunyada de tota cosmètica i sofisticació, vesteix senzillament, vesteix pobrament o quasi ni vesteix. I en la seva inapercebuda aparença, hom hi descobreix amb tota la força, si s'hi fixa, la revelació del seu impacte. A vegades sobtadament, imprevisiblement, i ens descol·loca, perquè la bellesa -amb qualsevol forma que adopti i amb l'expressió de qualsevol contingut que tingui- no ens deixa indiferents. Llavors és un regal.
[Del pròleg de Josep Temporal Oleart]