Cal saber encaixarés la primera novel·la que, en la meva vida, vaig llegir d?una tirada, sense pauses, sense poder deixar-la anar. Una nit de la dècada dels setanta vaig anar a dormir cap a les deu, vaig obrir el llibre i, cap a la matinada, a les cinc o les sis, girava l?última pàgina amb una sensació de plaer absolut. Comprendreu que va representar una impressió inesborrable per a la meva vida literària. Perquè ho entengueu millor, però, us explicaré que el protagonista del llibre és el fill del propietari d?un bar, un xicot d?uns quinze o setze anys, que, armat amb un revòlver, s?exposa als perills de la nit urbana i viu una història dramàtica i apassionant. Van passar els anys i el relat va quedar sepultat sota la gran quantitat de llibres i narracions que vaig anar llegint. L?any 1987, si m?haguessin preguntat per l?argument d?aquell llibre mític, hauria dit que no me?n recordava. I, tanmateix, quan amb Jaume Ribera vam jugar a escriure una novel·la, ens va sortir espontàniament la història del fill del propietari d?un bar, un xicot de catorze anys que protagonitzava una h
