Allò que queda, aquella llum, aquell sentir íntim que trasbalsa, allò que es recorda potser sense saber que es recorda i un dia apareix com un brillant a lherba tocat per la lluor del sol. A la vida tot sembla efímer perquè passa. Però no: el Real, lexistència del que És Real de debò a la vida, es manifesta en una portentosa intuïció de Meravella. Aquesta sensació es pot reconèixer perquè procura formes de bellesa que voldríem retenir, en voldríem aturar lestada fins que ens adonem que la bellesa sempre hi és perquè és eterna. És en aquest punt que lefímer és capaç de tocar letern. En tota existència hi ha aquests moments depifania. A Quadern de lefímer Teresa Costa-Gramunt ens nofereix uns quants, els que dalguna manera se li han manifestat en la memòria i shan volgut fer presents en la reflexió i en lescriptura.
