"Lexoesquelet és larmadura exterior del cos dun animal,
lossamenta que li serveix de protecció. Les formigues, les aranyes
i els centpeus són algunes de les criatures que tenen aquesta
mena desquelet. En el present poemari, lanatomia dels textos
també són la carcassa dun cos amb una arquitectura pròpia i visible,
una estructura interior que alhora és un paisatge exterior.
Aquest és el viatge duna veu que il·lumina els límits duna corporalitat
en moviment, entre la revelació i el misteri. Jèssica Ferrer
Escandell traça les coordenades duna geografia poètica que
sobre com un ventall de possibilitats. Busca en les paraules la
densitat i la porositat dels ossos, la memòria, laixopluc. Aquí la
forma, lofrena, la insistència, la mobilització, la indocilitat i la cura
són algunes de les claus daccés per a aquesta llar col·lectiva que
sanhela: una interioritat compartida, un espai sense arrels, la
promesa que tots els racons puguin ser casa". FLOR BRAIER
