Gemega el vent a Ciutat participa del gènere de la literatura danticipació o ciència-ficció, tot i que els elements especulatius que ens presenta sallunyen dels viatges siderals, els cyborgs o la tecnologia. Ben al contrari, ens interpella sobre les coses petites, les grandeses i les misèries més intrínsecament humanes. Després d'un punt d'inflexió com és una pandèmia que ha delmat la població, la humanitat es troba davant de l'oportunitat de reprendre la fugida endavant que ha caracteritzat l'esdevenir de l'espècie, o bé provar de fer les coses d'una altra manera, aprendre dels errors comesos, i arribar a la màxima realització, fent realitat la utopia de la fe en el progrés i en la bondat de la raça humana. Haurem de veure si tan nobles objectius es veuen legitimats per la noblesa dels mitjans que els han de fer possibles. En aquest context, és la llibertat la gran fallàcia de la història de la humanitat? És la renúncia l'única opció de supervivència?
Ciutat esdevé, en aquesta realitat, la metàfora d'un món immers en una situació que es podria ben bé donar aquí i ara. En Bruno, atrapat enmig de forces que el superen, prova de sobreviure sense haver de renunciar a l'única cosa que l'empeny a continuar vivint i lluitant: la passió insòlita i desconeguda per na Danna. D'un costat, el deure, la ràbia... de l'altre, l'anhel i la vida. Però com tota vida que mereixi ser viscuda, exigirà un preu molt alt.
